Sito Al Campanar
L’Informàtic que va vendre les seves golfes a Las Descalzas de Madrid
Sempre havia pensat en muntar una banca diferent
Per que no ? es va preguntar , per què no ? fas un esborrany del que queda quan l’has muntat
….. i va agafar el manual de l’espelma del President i va començar a llegir , un full darrera un altre full fins arribar a la darrera pàgina .
GoolIT diu .... Anem a preparar-nos per quan vinguin les tres ones
Les tres ones ? pregunta la Eira
Si , si diu la Lia ..anem a liar-la
Val , val ...tranquil tothom
Els diu l'autor de ...la trilogia "històries de la P. (Pobre) banca” GoolIT i Eira , més la Lia , la que la lia Ja estant a punt , per començar obro una web LaP.Banca
La Banc Fiction
Mira Sito , això es un banc, aquí a la gent que té diners li guarden els diners i als que tenen molts diners els hi deixen més diners.
Li deia un pare al seu fill de 10 anys un dia d'els que , Sito l’anava a buscar a la sortida de la feina ,
El pare, Pepe , havia trobat una feina de “fes de tot el que et digui” el Sr. Moreno el propietari de una petita empresa, Costa y Font en un dels carrerons que va a donar al Passeig de Maragall de Barcelona
Mira que arriba el bus, correm. Ole , papa , es el de dos pisos , podrem anar a la part de dalt . Esclar que si, anirem a la part de al davant, a aquestes hores van buits , normalment.
Pepe sortia a les dues de la feina i Sito, feia vacances a l’escola i a la seva mare, Txonita , no li feia cap gràcia que estigues jugant al carrer en aquell barri en el que ja portaven 3 anys vivint . Tres anys vivint en una barriada que, encara que eren pisos nous envoltats de zones ajardinades , ella, encara no havia pogut acceptar haver caigut en una barriada que estigues plena de falangistes i ex militars o guardia civils, de excombatents de la division azul amb les seves dones que s’havien portat de Rusia , ni tampoc soportava viure en uns baixos on li queia totes les porqueries dels veins de dalt, no ho soportava i li entraven els dimonis en el cos quan , amb les pluges s’inundava el pis i havien de treure l’aigua amb galledes i draps.
2024 una Odisea en la banca espanyola
Son ordres del Banc d’Espanya , d’immediata implementació, van dir els dos joves , un noi i una noia , els que feia ja 22 anys varen anar entregant les espelmes dels presidents a totes les oficines de les centrals de bancs i caixes que operaven en el mercat espanyol, els mateixos , ara amb 46 ant aldarrera cada un , la noia tres quarts d’hora menys, “ digueu que aquesta capsa conté el MANUAL DE LA ESPELMA DELS PRESIDENTS
Sra Presidenta , li han portat aquesta capsa , la parella de missatgers que l’han portat han dit que conté el MANUAL DE LA ESPELMA DELS PRESIDENTS i que Son ordres del Banc d’Espanya , d’immediata implementació.
Ana Patricia , va obrir la capsa, lentament, despres que es va quedar sola en el seu gran despatx .
Recordava el que li havia dit el seu pare quan va presentar el regal que li havia fet el Director General de Orienta Sistemas de Comercializacion Bancaria , una pequeña consultora de Barcelona que estava donant la volta a les direccions de Les Cajas Rurales , Central i Hispano , Caja Postal , Banco Exterior , Banco Hipotecario , La Caixa - la territoral de Madrid - Hispamer , el ICO i el BANESTO ( el de Alfredo Saez - Ferrer i Lorente )
Emilio va mostrar en el sopar de cap d’any aquella capsa, va treure lespelme , va agafar la vitola i la va llegir , en veu alta i ferma.
Tothom va quedar expectant , a l’espera del missatge que els volia enviar el president de la primera entitat finacera en el mercat espanyol d’aquell any 2000
La espelma dels presidents
La sessió de la tarda del segon dia del Congres havia començat. Vaig entrar sigilosament, a la sala , no volia que ningu em veies. Sabia que el primer ponent de la tarda ja havia finalitat la seva actuació i el que havai dit li haviem preparat nosaltres, be sobretot Lorente , com haria anat ? em preguntava en veure que tothom a la sala estava parlant , acaloradament, amb entusiasme i passió
Que tal Rafa , disculpa no he pogut venir a la primera part de la sessió, mhe perdut la primera ponencia, em sap greu
Ostres , era un compatriota teu, el Dircetor General de Caixa Catalunya. Saps que el congrés va sobre els mitjans de pagament, oi ?
Si esclar és una part del lema que hi ha a l’escenari i en els anuncis que han sortit aquests dies a la premsa
Les ponències preparades porten tots els que presenten
I hi ha algú que els hi prepara , no m’ho podia creure , no m’imaginava , no li trobava explicació, a que a un directiu de alt nivell portes preparat tot el que havia de dir i que un document i uns fulls d’un power point que uns altre li havien preparat li digues el que , el com i de quines maneres ho havia de dir tot , des de la manera de saludar , de iniciar la seva ponencia, de explicar i explicar i explicar per acabar deixant un missatge “corporatiu” i un gracies per la seva atenció
El Banc de les memòries vives El banc dels Somnis el Banc de les idees i el banc de les il·lusions
Havia après a veure , a veure com creix l’herba , com surten les flors
Havia après a escoltar, a escoltar el que diuen els ocells en refilar al matí i al vespre
Havia après a observar la seva gata, el seu gos i als diversos animals que havien als voltants dels seus fills, dels tres, L’Iah , la Eira i la Xerri
Havia après cercant el talent i les gràcies als establiments del districte de Gràcia, Horta , Guinardó , Sant Andreu , Eixamples i el Raval de Barcelona, el barri de Salamanca, Moncloa , Centro, Chamberí Hortaleza i Malasaña en Madrid
Havia après fent preguntes , animant a fer memória i a fer-la per a compartir
Havia après llegint els llibres que per 1 € donava EL PUBLICO els diumenges, els llibres que demana en préstec de les biblioteques municipals , Octavi Viader a Sant Feliu de Guíxols i Mercè Rodoreda a Platja d’Aro
Avui , uns dies abans del quaranta sisè aniversari del seu casament rememora els temps viscuts.
Era el mes d’agost de 1978 quan el van despatxar del SIC, el braç tecnològic del Banco Condal i les empreses dels seus socis, Fidecaya, Riva i Garcia Fincas, alguns ajuntaments i els gestors i notaris més rellevants de la ciutat de Barcelona.
Tenia dos fills , una nena i un nen bessons de un any i mig, llavors.
El seu , llavors, jefe i mentor, Wifredo Folch, li havia cridat al seu despatx. El SIC l’estaven desmuntant i només quedava elli el seu equip, la seva cèl·lula del departament de sistemes, la majoria havien marxat a la Banca Mas Sardà seguint a Salvador Alemany, Director de Sistemes i Josep Padrós , el tècnic de sistemes llavors.
Ho sento molt , he rebut ordres per despatxar-te , ordres de la central de Rumasa i del Administrador del banc, el Garcia, importat per ser president del Condal i que procedia de el Banco de Toledo.
Ho sento molt , però no puc fer res, haig de despatxar-te a tu i a tota la teva cel·lula. Sou els darrers de sistemes que queden al SIC i ho volen tancar definitivament aquests de Rumasa.
Les gravadores marxen amb en Mestre i la Mari Carmen, han creat una empresa que s’en diu REDISA i se'n porten a un dels teus a Pancho, el cossi de Mestre.
Dels comercials, un es queda amb mi, qui portava tot el que te a veure amb la gravació de les receptes de la seguretat social i els ajuntaments per els que fem el cadastre , Faustino. Altre en Català se’n ha anat amb el cap de la teva cèl·lula amb en Raimundo Cornet a Hewelet Packard i , en Segarra me'l quedo com a suport per atendre i traspassar els clients de la base de clients que , amb tu, hem anant fent al llarg d’aquest darrer any i dels clients del SIC de tota la vida als que fem rebuts, estadistiques i les nòmines.
Només quedes tu, cedit al Banc com a cap d'informàtica portant la cèl·lula per fer les nòmines estàndard dels gestors i les nòmines personalitzades per a les centrals nuclears, Ascó i Vandellòs.
Se que has tingut dos fills fa poc, una bessonada i vull que sàpigues que , per a tu tinc feina. Tinc molts clients que em demanen serveis de sistemes, Analistes i Programadors i tu , a més de la experiencia en el UNIVAC vens del món de IBM, oi ?
Si vinc del món de IBM , es el mon en el que m’he fet, els equips UR de targetes perforades, els que programavem amb els quadres de connexions, els primers sistemes de programació i els S/360 on vaig fer de operador, programador en COBOL i Fortran i de programador analista , al llarg d’aquests anys he patit els UNIVACS, tant el 9030 com el 9040 i no he vist cosa pitjor. Però vull feina per a mi i per el meu equip, en Xavi Bota i en Seriol i el Ayala, en Toni Ayala. Amb aquest equip podem continuar fent les nòmines amb els programes estàndard de la 008 i les versions que hem fet per a COPISA i les seves construccions
No, no potser , no els veig en els meus negocis a aquests tres.
Bé, doncs el que farem és que ens acomiadeu i jo monto una empresa a Barcelona com la que tinc ja montada a Mataró.
Tens una empresa muntada a Mataró ?
Si , de serveis d'informàtica, recordes ?
La que em vaig montar gràcies a “l’horari del banc i del SIC” que li vaig demanar el dia que varem anar a veure al cap de Personal del banc, Recordes, en Ramos.
Gràcies també al programa que li vaig comprar a aquell noi que em vas enviar que tenia un programa estándar de comptabilitat fet en RPG II per els IBM S/32. Per cert que no era estàndard i perquè fer que arribes a funcionar , gràcies vaig tenir a en Xavier Sintes l’operador de la IBM en la Plaça Urquinaona que era amic meu i em va ajudar a posar ho en solfa.
Be gracies , sobretot, al meu cosí, en Lluis Belmonte que em va cedir el seu despatx i em va promoure dins els seus clients i, gràcies al propietari de la Renault de Mataró, en Guzman Clavel al que vaig convencer per que es compres un IBM S732 i una gravadora 3742 amb dos pupitres. El vaig convencer de que es compres l’ordinador “que instal·larem al despatx del Belmonte el seu assessor fiscal i comptable “ Li vaig bescanviar l’ordinador per fer tots els programes que necessitès per mecanitzar i informatitzar totes les seves empreses, una nautica, la concessionària de la Renault, túnels de rentat de cotxes i benzineres i una fabrica de caravanas, l EURO-Caresa.
Doncs fem ho així, emportat al teu equip, sense fer soroll. Sense fer mobilitzacions del personal de producció ni amb la gent d’ acabat , revisió i entrega, sense fer soroll amb les noies de gravació .
Marxeu ja i no montis cap conflicte laboral de l’estil dels que has vingut muntant al llarg d’aquests anys. Et sembla ?
Em sembla,
Estem d’acord , som els darrers mohicans del SIC els de la 008
vindrà en Xavi Bota a veure’t i et dirà com ho hem de fer perquè marxem i tinguem una cobertura durant els primers mesos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada